Biografia:Jennifer Jones, de nom Phyllis Flora Isley (Tulsa, Oklahoma, 2 de març de 1919 − Malibú, Califòrnia, 17 de desembre de 2009) va ser una actriu estatunidenca. És filla única d'uns actors ambulants, propietaris d'una companyia teatral, i després de sales de cinema. Puja als escenaris, de nena, en el teatre dels seus pares. Creixent-li la passió per la comèdia, decideix estudiar a l'American Academy of Dramatic Arts de Nova York el 1936 on obté una beca d'estudis superiors. Allà coneix un estudiant de l'Acadèmia de qui s'enamora Robert Walker, que es convertirà en el seu marit el 1939; Jennifer té 19 anys. Proven aleshores la seva sort junts, primer en emissions a la ràdio de Tulsa, després marxen a Hollywood. Robert Walker treballa com a actor radiofònic per la TBS i Jennifer Jones després de proves infructuoses a la Paramount Pictures, obté petits papers, destacant un western, New frontier , al costat de John Wayne a la Republic Pictures, petita companyia especialitzada en els westerns B. El 1941, atreta per un càsting per a la pel·lícula Claudia , passa unes proves. Coneix el productor del projecte, David O. Selznick i, després d'haver-li fet una forta impressió, aconsegueix un contracte de set anys. Es canvia el nom de Phyllis Isley pel de Jennifer Jones i Selznick, no volent llançar-la massa aviat al cinema, espera dos anys abans de trobar un paper a la seva mesura. Cosa que aconseguirà amb The Song of Bernadette el 1943, ja que no només Jennifer recull tots els elogis de la crítica al paper de la santa Bernadeta Sobirós, sinó que a més, per a la seva primera interpretació important, rep l'Oscar a la millor actriu. Jennifer Jones enllaça un segon paper a Since You Went Away, per la que tindrà una segona nominació als Oscars; hi actua amb el seu marit Robert Walker, que mentrestant s'ha fet amb un contracte amb la MGM. Però res ja no funciona entre els cònjuges i malgrat dos fills la parella es divorcia el 1945, havent-se traslladat l'afecte de Jennifer Jones a Selznick. Jennifer es casa amb Selznick a Itàlia el 1949. Venen anys foscos per a Jennifer Jones amb la defunció del seu espòs el 1965, que la deixa desproveïda, ja que els comptes de Selznick estaven en vermell, i troba una sortida al teatre amb Una noia de províncies a Broadway i roda encara algunes pel·lícules. La inactivitat i la depressió l'empenyen a una temptativa de suïcidi el 1967. Dona definitivament l'esquena al cinema per dedicar-se a la psicologia, creant la Jennifer Jones Simon Foundation for mental health and education el 1980.